Els Estats Units i els talibans firmen una pau històrica després de 19 anys de guerra a l’Afganistan. Així informava La Vanguardia de l’acord de reconciliació enllestit a Doha. El País comentava un dels punts clau del pacte: la retirada de les tropes estrangeres abans de catorze mesos. Un pas que no garanteix la fi del conflicte però que intenta iniciar un diàleg de canvi. I és que quatre dècades bèl·liques no permeten pronosticar quin serà el resultat de les conversacions entre els extremistes islàmics que disputen el control del país al Govern de Kabul. L’acord preveu, a més de la reducció de tropes estatunidenques, l’intent dels talibans de no allotjar grups terroristes com Al Qaeda o Estat Islàmic. Finalment, la guerrilla i el president afganès faran un intercanvi de 5.000 presoners.
La cobertura mediàtica del 29 de febrer va ser aclaparadora arreu del món. Cal destacar les publicacions de cadascun dels països involucrats. A continuació realitzo una anàlisi comparativa entre els mitjans dels bàndols involucrats. La implicació de la premsa americana no falla a la cita, mentre que Al Jazeera també ha acaparat la meva atenció. És un dels mitjans referència en cobertures a l’Orient Mitjà. S’observen interessos dels mitjans en la informació de les publicacions? Les diferències comunicatives sí que semblen una evidència. Però quines són?
Victòria o derrota?
He decidit tractar la informació del New York Times i del The Washington Post. Dos mitjans referents arreu del món. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, el primer diari va publicar quatre peces, mentre que el segon en va fer dues. Tot això el dia 29 de febrer. El diari de la capital americana i de la mà de la periodista Susannah George, va fer contingut merament informatiu. Per altra banda, el New York Times va oferir contingut més variat: dues peces informatives i dues interpretatives. Abans de conèixer el procés informatiu seguit, destacar les dues publicacions d’opinió. I és que la primera d’elles és una anàlisi del periodista i politòleg David E. Sanger en què es tracta un debat molt interessant. Ell es pregunta si té Trump la veritable voluntat de recuperar la pau a l’Afganistan o és una escapatòria a la mala situació en què s’hi trobava? La segona peça en canvi, és un article editorial on es discuteix l’acord i les seves conseqüències. A més, es pregunten on és la fina línia entre la victòria i la derrota dels bàndols implicats. Sens dubte, observem que el New York Times presenta una vegada més la voluntat de transmetre la seva perspectiva i anàlisi del cas.
També volia comentar breument les notícies que publiquen els dos mitjans el 29 de febrer; En especial els elements de titulació emprats. I és que les quatre notícies són força similars. Cadascun d’ells va anunciar el succés en primer lloc i va desenvolupar els detalls més tard. Sorprèn que el subjecte en el titular varia. El NYTimes inicia amb “Taliban and U.S. strike deal” i el Washington Post ho fa amb “U.S. signs peace deal with Taliban”. Sembla que el primer centri l’atenció en el grup armat mentre que el segon ho faci en el govern estatunidenc. També sorprèn que el verb del predicat no sigui el mateix. El NYTimes és més contundent amb “strike” que no pas el Washington Post amb “signs”. Els dos destaquen el requisit clau de retirar les tropes de l’Afganistan. I ja en el segon element de titulació, observem que el NYTimes parla de la “fi de la guerra més llarga” i que “encara queden molts obstacles”. El Washington Post no utilitza el subtítol com a recurs, però ja a l’entradeta detalla les víctimes del conflicte i els “catorze mesos per retirar les tropes”.
Proximitat i coneixement
Al Jazeera roman en l’altra cara de la moneda. I és que el mitjà li dedica una secció al conflicte des de fa anys. Aquesta rep el nom de “Taliban News”. El 29 de febrer van publicar un total de quatre vegades. Totes notícies informatives però amb continguts ben diferents. La primera d’elles anunciava l’acord de pau; la segona exposava el text del pacte complet i els detalls a tenir en compte. Més endavant, el mitjà mostrava interès a conèixer les reaccions al fet històric. Feia una peça sota el nom “How the world reacted” i una altra sobre la reacció dels mateixos afganesos amb el titular “Afghans react to deal: mixture of hope and fear”. Aquest segon és un article impactant on Al Jazeera exposa com es va viure l’acord pels seus habitants mentre mostra la implicació i l’interès que té en el conflicte. Per acabar, volia comentar el titular de la primera notícia informativa. Al Jazeera titula amb “Afghanistan’s Taliban, US sign…”. També comenten a l’entradeta que l’acord s’ha realitzat a Doha i que aquest va disposar de la presència de múltiples líders polítics. Cadascuna de les notícies presenta contingut audiovisual amb detall.
No es requereix massa atenció per observar que la cobertura mediàtica dels mitjans sempre varia. Però quan es parla de pau i de canvis positius, els favoritismes no es troben amb claredat i la informació acostuma a ser força similar arreu del món.
